20/2/11
Normalment només escrivia quan em sentia sola... però ara ja no és un sentiment que m'acompanyi sempre. Ara, no se si perquè tinc a la gateta, si perquè m'he obert a les amistats, si començo a veure la vida més positivament... no se però em sento bé. Començo a ser la noia que feia molt temps havia estat amagada en el meu interior i ja no tinc por de mirar enrera i de mirar endavant, a més de mirar el present. M'he adonat que els canvis sempre venen per a millor. Si, així és. Tinc una oportunitat d'or de tornar a ser jo mateixa i de poder fer el que vulgui. Aqui, recopilo sentiments, cançons, inquietuds, tristeses, però ara també alegries. Um somriure que m'acompanya sempre...
Se que l'unic error ha estat entregar-me d'una manera total a qui no s'ho mereixia... L'únic que ha passat és que no em van valorar ni respectar com em mereixia, però ara se n'adona... ara me n'adono.
Puc estar tranquila, sentiment que no sabia que era, però és... el camí a la felicitat.
Veure com vaig recuperant la meva seguretat i com vaig també entrant en una rutina d'alegries m'obre a l'esperança de que alguna cosa més extraordinària vindrà. ho se. Ho presenteixo.
Quan estigui recuperada del tot i sigui jo, tot funcionarà llavors...
Se que l'unic error ha estat entregar-me d'una manera total a qui no s'ho mereixia... L'únic que ha passat és que no em van valorar ni respectar com em mereixia, però ara se n'adona... ara me n'adono.
Puc estar tranquila, sentiment que no sabia que era, però és... el camí a la felicitat.
Veure com vaig recuperant la meva seguretat i com vaig també entrant en una rutina d'alegries m'obre a l'esperança de que alguna cosa més extraordinària vindrà. ho se. Ho presenteixo.
Quan estigui recuperada del tot i sigui jo, tot funcionarà llavors...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
