Carlos Jean - Tiempo

Ja fa dies ke em busco, com diu la cançó de Bebe... La meva feina ara és trobar-me i ho he de fer sola. Ja fa un any i mig que vaig a la deriva i ara necessito trobar el rumb definitiu de la meva vida.

Poc a poc, sola, vaig agafant forces per sortir endavant... estic cansada de veure'm perduda. No aconsegueixo res així, ja ho se... En el fons com no m'importa el que diu, el que digui o el que dirà la gent tot el ke faci serà per sentir-me millor. Almenys ara ja ric, ja tinc una mica de pau, ja veig la llum al final del tunel.

La millor decisió és donar-me prioritat a mi mateixa, per sobre de tot, encara que sembli egoista. Si jo em trobo bé amb mi mateixa, segur que tot em sortirà bé. No és tan dolent la soledat en una època de confusió... és més fàcil que aquesta desaparegui sense que m'atossiguin desde fora.

Aquest cos meu ja no té més llàgrimes... el dolor està deixant pas a la calma... a la serenitat. Aquest cervell meu ja no té tants records... aquests estan deixant pas a nous pensaments... a noves il.lusions.

BEBE - BUSCOME (busco-me)

Estic una altra vegada en un mar de dubtes.... Tan dificil és tornar a trobar sentit? El que ha passat, el que passa em porta per un cami d'indecisions, d'obscurs pensaments, de confusió. He tingut que prendre una decisió dràstica i allunyar-me del soroll que m'envolta, d'aïllar-me. Necessito pensar, necessito trobar sentit... bé necessito trobar-me a mi mateixa.
He de ser capaç d'enfrontar la realitat, he de ser capaç de continuar i no abandonar, he de ser capaç.
Em sento tan incompleta, trencada, perduda... Crec que no em curo del mal que tinc pels dubtes, per no saber per què. Per què em va passar a mi? per què vàrem destruir tot? per què?