Estic començant a trobar-me bé... bé amb mi maeixa. Poc a poc vaig recuperant la meva autoestima i el rumb de la meva ida... Poc a poc vaig recuperant el que és essencial en la vida. Se el que vull, ara, i se que els errors del passat m'han portat a donar importància al que realment importa.
Avui ens hem vist i, per fi, m'ha confessat els seus sentiments. Se que no m'enganya, doncs jo sento el mateix.
Li dono una oportunitat? El meu cor i el meu cap diuen que si.... I axò faré, encara que surti ámb més ferides... crec que ens hem de donar una segona oportunitat. Necessito una segona oportunitat...encara que surti malament. Tant de temps junts no pot significar un no res... Aquest malson ha d'acabar-se... junts o separats, però almenys acabarem amb aquest patiment i indecisió.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
