Fa dies que estic més animada.... no se si per què... però estic més forta. La salut poc a poc va millorant. El estat emocional també. La tranquilitat que m'envolta m'està portant al camí correcte. Vaig pas a pas, encara que m'atrabanco fent el camí. L'he tornat a veure i he caigut com una ximpleta en els seus braços... 15 anys no s'oblida tan facilment. Si, ha sigut un gran error, però m'he adonat que, en el fons, molt en el fons, m'estima i m'estimarà sempre.
Els nostres camins s'han separat. D'aqui poc farà un any i encara no soc i no em sento alliberada del tot. No se si algun dia ho aconseguiré, però la meta és aquesta.
Ho tinc clar, el meu cor ho té clar... però encara hi ha rencor pel mal que ens hem fet... encara hi ha algo que ens separa.... ens separarà per sempre més? Potser...
Per què ens compliquem tant? O si o no... i ja està. Així ho sento, però es veu que no...
Ara esperarem a que arribi el bon temps i a veure si anant a la platja i sortint de la rutina em milloro del tot i aconsegueixo per fi la pau que tant anyoro. Espero que si. Almenys torno a estar il.lusionada. Almenys soc més positiva i se que puc sortir endavant amb o sense ell.

Feia temps que no escrivia res... Encara estic en un estat de debilitat mental i fisica, però poc a poc vaig recuperant la il.lusió i ganes de viure. Poc a poc vaig recuperant la confiança en mi mateixa i perdent la por... Tot el que m'envolta m'està ajudant a tirar endavant. A ser jo mateixa... Jo mateixa. Fa temps que no pensava en què havia perdut la meva essència. La lluitadora, idealista, rencorosa i riallera què sempre estava disposada a tot. Ara, no soc així, però puc tornar a ser-ho. Vull tornar a ser jo, jo mateixa.
Se que pot semblar egoista, però només intento recuperar la meva salut, autoestima i felicitat.
Ell mai més formarà part de la meva vida., Així ho he de veure i viure, doncs el seu joc s'ha d'acabar i he de mirar per mi... només jo puc acabar amb aquest patiment. Només jo puc acabar amb aquest joc.