Un dia més... un dia tranquil, sense ensurts. Vaig a pas lent trobant sentit a totes les meves emocions. Em venen sense parar imatges del passat. Recordo la meva infancia, quan era la nena de papa fins que ell em va abandonar... Recordo la meva adolescència quan la meva mare creia en mi fins que vaig pensar per mi mateixa... Records, records del passat que m'han portat fins el que soc avui...
Massa debil estic encara per poder encarar el futur amb optimisme... però se que arribarà. Almenys ara m'acompanya una calma que feia temps que el meu cor no sentia.
Com diu una cançó: "La vida és només una petita part del que aquest món reccorrerà, que per fer-se entendre et colpeja fins que estàs moradenc i decideix quan estàs fora i quan a dintre, perquè quan estàs acabat, estàs acabat".... Ara és el moment de sentir que tot ha acabat, que estic acabada (encara que inconscientment em nego a acceptar-ho) per després tornar amb més força, segura, valenta i feliç.