Poc a poc, sola, vaig agafant forces per sortir endavant... estic cansada de veure'm perduda. No aconsegueixo res així, ja ho se... En el fons com no m'importa el que diu, el que digui o el que dirà la gent tot el ke faci serà per sentir-me millor. Almenys ara ja ric, ja tinc una mica de pau, ja veig la llum al final del tunel.
La millor decisió és donar-me prioritat a mi mateixa, per sobre de tot, encara que sembli egoista. Si jo em trobo bé amb mi mateixa, segur que tot em sortirà bé. No és tan dolent la soledat en una època de confusió... és més fàcil que aquesta desaparegui sense que m'atossiguin desde fora.
Aquest cos meu ja no té més llàgrimes... el dolor està deixant pas a la calma... a la serenitat. Aquest cervell meu ja no té tants records... aquests estan deixant pas a nous pensaments... a noves il.lusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada