La vida continua.... Estic tan dolguda. És tan inténs el dolor que m'han donat fins i tot baixa laboral.... El sentir-me perduda no millora la situació. No millora res....
Fa dies que evito parlar amb ell. Fa dies que intento que la meva ment i el meu cor oblidin que existeix. No se que fer, com reaccionar, o si he de reaccionar...He arribat a un punt de no voler res, no se res, no sento res més que dolor. Un dolor tan intens que encongeix el meu cor, les meves entranyes. Un dolor que fa que no em pugui ni aixecar del llit, que no tingui ganes de res... Res. Això és la meva vida. Res.
M'agradaria tornar a ser la d'abans. Forta i amb les idees clares. M'agradaria recuperar el que vaig ser...Però com?