17/4/10

Dema faig 33 anys. Demà serà el primer aniversari sense ell... no passa res. 33. Em veig tan vella i tan estúpida. I tot, a la fi, és perquè estic enrabiada amb mi mateixa. Enrabiada per no saber com allunyar-lo definitivament de la meva vida. Allunyar els records, l'anyorança. Enrabiada per no sortir endavant, per no tenir forces de donar un cop a aquesta realitat. Enrabiada per no haver vist abans la veritat.
Em tirava en cara que l'havia anul.lat, però soc jo la que està denigrada, anul.lada i sola. Moro dia a dia per dintre. Decepció, decepció... Només decepció al meu cor.