Estem en plena època de vacances de setmana santa. Fa una setmana que no se res d'ell. Torna i desapareix de la meva vida amb una facilitat que em desconcerta. Però, no estic tan malament com creia que estaria. En el fons, molt en el fons se que és el millor.... Si vull tenir futur he de deixar enrera el passat. Com diu una cançó de Zipi Zape band "Dejame morir viviendo o dejame vivir la vida".

Però la confusió continua...

No tot ara és blanc o negre. He descobert matisos que creia que no existien. He aprés a veure i a sentir. D'una altra manera, si. Però he aprés. L'únic que necessito és que desaparegui la confusió i vingui la calma a la meva vida, a la meva ànima.

Com aconseguir-ho? No sé...

Estic en un moment en què abandono definitivament el passat  i em construeixo un futur o torno a les seves garres. El meu cor vol el segon pas. El meu cap em diu que el més sensat és el primer. Què fer? Abans, hagués decidit sense pensar-ho, sense por, sense mirar cap de les conseqüències que tingués, fent front a tot, doncs, em sentia tan segura...Ara, no sóc capaç de donar cap pas, de prendre cap decisió sense donar voltes i voltes a l'assumpte. Per poca cosa que sigui. Em sento tan insegura...

Busco i busco raons per mirar el perquè de tot això. Encara.

He de pensar que, algun dia, arribarà el moment de la calma. Algun dia...