Fa dies que estic més animada.... no se si per què... però estic més forta. La salut poc a poc va millorant. El estat emocional també. La tranquilitat que m'envolta m'està portant al camí correcte. Vaig pas a pas, encara que m'atrabanco fent el camí. L'he tornat a veure i he caigut com una ximpleta en els seus braços... 15 anys no s'oblida tan facilment. Si, ha sigut un gran error, però m'he adonat que, en el fons, molt en el fons, m'estima i m'estimarà sempre.
Els nostres camins s'han separat. D'aqui poc farà un any i encara no soc i no em sento alliberada del tot. No se si algun dia ho aconseguiré, però la meta és aquesta.
Ho tinc clar, el meu cor ho té clar... però encara hi ha rencor pel mal que ens hem fet... encara hi ha algo que ens separa.... ens separarà per sempre més? Potser...
Per què ens compliquem tant? O si o no... i ja està. Així ho sento, però es veu que no...
Ara esperarem a que arribi el bon temps i a veure si anant a la platja i sortint de la rutina em milloro del tot i aconsegueixo per fi la pau que tant anyoro. Espero que si. Almenys torno a estar il.lusionada. Almenys soc més positiva i se que puc sortir endavant amb o sense ell.